Que és natural?

Després d'uns dies força estressat per pràctiques i munts d'apunts per estudiar em decideixo a actualitzar sobre un tema que fa temps que em ronda pel cap.

Doncs bé, crec que no és el primer cop que en aquest blog es tracta encara que sigui en els comentaris o fugaçment en algun text el tema de la naturalitat. Normalment un fet és més bo o dolent pel fet de ser "natural" o no. O és més qüestionable, o objecte de poques simpaties, etc.

Ara bé, realment sabem el que implica que algo sigui natural? Molta gent interpreta allò natural com allò que prové de la natura (fins aquí la part fàcil) i per tant que no ha sofert cap mena de manipulació per part de l'home. La meva pregunta és: perqué quan una cosa és manipulada per l'ésser humà deixa de ser natural?

La millor manera d'explicar-ho crec que és amb exemples.

El primer exemple que posaré tracta sobre la manipulació directa. Moltes tendes i superfícies s'enorgulleixen de tenir un certificat en els seus productes en els quals diu "obtingut de manera natural". Normalment implica que la carn del xai (per dir algún animal) ha estat en contacte amb la natura i ha pogut anar més o menys on ha volgut fins que ha sigut sacrificat. Ara bé, si per natura entenem allà on vivim nosaltres, l'entorn en el qual interaccionem, que potser no és la natura una granja? deixa de ser menys natural el xai pel fet de ser criat a la granja? Jo personalment no ho crec. Les nostres accions són part de la natura ja que nosaltres mateixos som naturals. Som una espècie capaç de provocar unes modificacions en el medi que cap altre organisme ha imitat i automàticament ens posem a sobre l'etiqueta d'antinatural, i per tant allò que fem nosaltres és antinatural.

Un altre exemple el tenim en la creació de transgènics. Un dels arguments per no comprar-los/legalitzar-los, etc. és que no són naturals. Jo no se perque no són naturals francament. Els transgènics són una creació humana, que al ser part de la natura creen objectes naturals. És com si ara ens plantegessim que les peres del peral no són naturals. El peral les "fabrica" i ningú es para a pensar si són o no naturals.

Amb els antibiòtics (i altres medicaments) tenim l'últim exemple. És l'exemple de la "no-naturalitat" acceptada. Molta gent desconfiada dels avenços tecnològics, que no triga gaire a titllar-los d'antinaturals, són els primers a pendres un antibiòtic quan els hi fa una mica de mal el coll. Els antibiòtics són tan naturals i antinaturals com qualsevol dels progressos científics humans. Fins i tot les màquines són naturals, ja que també són creació nostra. Tots aquells avenços que fem els fem gràcies a la nostra capacitat natural per fer-los.

Aquesta etiqueta desnaturalitzant de les accions humanes probablement vingui, com ja he dit, de "l'aïllament" de l'ésser humà com a societat de l'entorn en el qual viu. Com a societat hem intentat crear un món en el qual les nostres necessitats siguin sempre satisfetes sigui quin sigui el cost. Ens hem anat desvinculant del nostre orígen fins al punt de qüestionar-nos nosaltres mateixos la naturalitat dels nostres actes, creient que vivim en un món alternatiu.

3 mesos???

Avui dia es permet l'abort fins a un plaç màxim de 3 mesos (a Espanya) i sota unes condicions determinades. Crec (sense haver pogut confirmar) que aquest plaç pot ser allargat si es donen certs problemes durant la gestació o si es detecten malalties en el fetus.

El que jo no acabo d'entendre és. Perquè 3 mesos?

He buscat informació al respecte i he vist que pel que es veu el periode de 3 mesos ve donat per les característiques que assoleix el fetus durant l'embriogènesi. Aquestes característiques són l'inici de formació del cervell, la no viabilitat (als 3 mesos tampoc ho és, pero bueno ...) del fetus fora de l'úter, i que fins a les 12 setmanes no pot ser considerat ésser humà al no tenir les conexions neuronals més bàsiques. A les 12 setmanes es veu que tot això canvia. O això diuen.

Sembla que per ser humà has de tenir unes característiques determinades. Unes característiques que almenys desde el meu punt de vista són incorrectes.

Has de tenir certes conexions neuronals per a ser humà? Has de ser capaç de viure fora de l'úter per a ser humà? Que potser no són humans els que neixen i han d'anar a la incubadora? És una persona "neurodeficient" menys humana que una altra?

Jo sincerament no ho crec. Considero que una humà ho és desde el moment de la fecundació. En el moment en que el DNA haploide de l'espermatozoide i el de l'òvul es fusionen. En aquest moment es crea un nou individu. Amb un DNA diferent dels parentals (amb característiques dels dos) i que generarà un individu potencial. Aquesta cèl·lula és humana i generarà un individu humà adult. Si que és cert que a qualsevol persona que miri la cèl·lula al microscopi li semblarà de tot excepte un humà. Al cap de les setmanes apareixen més estructures degut a la diferenciació i multiplicació de la cèl·lula original i al cap de 3 mesos acabem tenint algo semblant a això:

Una de les dues fotos correspon a un fetus humà, l'altre al de un elefant. Com podeu veure les diferencies no salten a la vista (tingueu en compte que la segona imatge és en 3d).

Llavors podem veure que el debat està focalitzat bàsicament sobre quan es pot considerar humà al fetus. Perquè com sempre matar a un humà es horrorós. Matar a un humà potencial només fa una mica de pena. Però realment abans dels 3 mesos és un humà potencial? O ha sigut un humà tot aquest temps?

Sigui com sigui l'eix jurídic de l'abortament rau en aquesta qüestió, i de moment s'ha escollit la resposta dels 3 mesos, probablement per contentar a diferents parts de la població. Religiosament parlant això ja pren un altre àmbit del qual no en parlaré, excepte per dir que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos.

Finalment, el fet de que consideri que un ésser humà ho és desde el moment de la fecundació no vol dir que estigui en contra de l'abortament ni molt menys. Considero que l'abortament hauria d'estar permés fins al moment de la gestació. I potser més endavant i tot. Mirat fredament, que canvia?

Vida?

L'altre dia llegint un llibre de ciencia ficció em vaig preguntar sobre que podem considerar vida realment. Segons el que sempre ens han ensenyat, està viu allo que:

• Es nodreix
• Es relaciona amb el seu ambient
• Es reprodueix

Tots els éssers orgànics entrem dintre d'aquesta classificació. Tots excepte els virus clar, que no es nodreixen de cap manera i només realitzen les dues últimes funcions. Això ha provocat i encara provoca el debat sobre si els virus són realment éssers vius o si no son altra cosa que molècules asociades que per casualitat ens causen patogènia.

Sigui com sigui, el que em vaig preguntar l'altre dia va ser: seria un robot capaç de ser considerat ésser viu? El robot necessita una font d'energia com ho és la llum solar (per posar un exemple) i per tant es nutriria tal i com fan les plantes. Un robot programat per interaccionar amb el seu entorn compliria la segona norma, i en quant a la tercera, si el robot fos capaç de crear altres robots (cadenes de montatge) aquest aparell podria ser considerat com a vida?

Jo realment ho crec. La vida no és altra cosa que un concepte creat pels éssers humans, per tant, encara que a priori ens xoqui que objectes "inanimats" puguin ser considerats vida, no podem fer altra cosa que aguantar-nos i observar-ho amb curiositat.

De totes maneres tampoc ens hauria de sobtar tant un raonament com aquest, ja que per exemple molts científics encarregats en la recerca de vida extraterrestre ja donen per fet que una vida basada en el carboni com la del planeta terra serà dificil de trobar. De fet potser es troben organismes que no necessiten reproducció, pero es nodreixen i interaccionen amb l'ambient i no els podriem considerar vius de la mateixa manera que no podem considerar (estrictament parlant) vius als virus.

És un assumpte força curiós sobre el qual reflexionar ...

Pallidum

Treponema Pallidum pallidum. Sona be i tot. El cas és que al pronunciar aquest nom estem nombrant a una de les bacteries que més cops ha revelat una infidelitat o una vida sexual boja.

Es tracta d'una bacteria gramnegativa que ataca a l'organisme a través de les mucoses i provoca una destrucció del teixit circundant que dona lloc a úlceres força grans (no poso fotos perqué són força fortes, si algú vol veure els efectes que busqui "sífilis" a google imagenes).

Aquestes úlceres es donen el lloc d'entrada del microorganisme, normalment la boca o la sona anogenital ja que estem parlant d'un organisme que es transmet per via sexual i per tant provoca MTS's (Malaltia de Transmissió Sexual).

Aquestes úlceres tendeixen a curar-se amb el temps i es llavors quan es tendeix a pensar que la malaltia ha passat i aquella forta úlcera no era més que una baixada de defenses (el fet de que sigui indolora ajuda).

Al cap d'entre un mes i un any és quan es donen els signes més evidents de que s'ha donat una infecció per sífilis i es que per tot el cos apareix una erupció cutànea en forma de costres (com una mena de varicel·la anb els granets més grans) que tenen un color vermellós. Aquesta erupció desapareix de nou i la malaltia torna a no mostrar símptomes.

Finalment apareix la fase final de la sífilis, que pot acabar amb la vida de l'individu. Aquesta fase final té 3 possibles efectes:

• Neurosífilis: la bacteria entra al sistema nerviós central i provoca alteracions tals com deméncia i atrofiament cerebral.
• Goma: una úlcera de tamany força gran afecta a l'individu. Bàsicament queda un efecte semblant a la mossegada d'un depredador a la zona on es dona el goma. També es pot donar al contrari i que es formin grans tumors a les zones afectades.
• Problemes cardiovasculars: la bacteria entra a l'aorta i provoca una insuficiència cardíaca consistent en fer tornar la sang al cor un cop expulsada, provocant una hipertrófia auricular i amb el temps la mort de l'individu per problemes cardiacs.

Afortunadament la sífilis avui dia te cura mitjançant penicil·lina en el primer estadi de la malaltia. Quan la malaltia arriba al segón i tercer estadi ja es torna més complicada d'eliminar tot i que segueix sent possible.

VHS

No és el format de video del que parlaré avui sino del Virus de l'Herpes Simple. Dit d'una altra manera, qui no ha tingut mai un herpes al llavi, mans, etc.? Doncs afortunats de vosaltres, heu trobat un company per tota la vida.

L'VHS-1 és la variant del virus que causa les infeccions a la cara, mentre que l'VHS-2 les causa als genitals (algo semblant al primer estadi de la sífilis pero no tant exagerat). El que fa bàsicament aquest virus és entrar per les mucoses al cos i allà entrar a les cèl·lules epitelials, fent cicle lític o lisogènic depenent del cas i fent tots els passos típics de replicacions de virus (que si factors sigmes, que si aprofitem la RNApo, etc.). En aquest cas en concret el virus crea agregacions de cèl·lules que es fusionen creant gegants multinucleades, a més de provocar les lesions tisulars que s'observen macroscopicament.

Abans he comentat que el virus és un company per a tota la vida. Doncs bé, tal afirmació ve donada pel fet de que el virus es capaç de migrar al teixit neuronal quan està en latència. És a dir, el sistema inmune no és capaç de desfer-se d'ell i sempre que hi hagi una baixada de defenses el virus estarà allà provocant una infecció de nou. El virus es manté amb lo bàsic, replicant-se lo just per mantenir un reservori suficient de virus per quan hi hagi una situació propicia per tornar a atacar. Aquesta latència a les neurones pot provocar danys a llarg plaç en casos comptats, fins i tot provocant la mort.

Diferències entre sexes

Segueixo amb un tema d'endocrinologia (el proper serà de microbiologia segurament).

Pel que es veu numerosos estudis han confirmat desde ja fa un temps diferències notables entre homes i dones a nivell cognitiu. Com sempre dic aquestes dades s'han d'agafar amb cert relativisme ja que l'ambient té una càrrega molt important, sobretot educacionalment. Però és innegable que les hormones sexuals juguen un paper essencial en la conducta i per tant en la manera de percebre l'entorn.

Remarcar també que aquestes proves (que per cert he patit en persona) no determinen una major intel·ligència per part d'un sexe o d'un altre, ja que pel que es veu el global de les proves donen un coeficient intel·lectual idèntic o pràcticament idèntic.

Un cop dit això, aquests estudis determinen que els homes són millors en:

• Proves en les que l'individu ha d'imaginar un gir o qualsevol altre manipulació d'un objecte
• Raonaments matemàtics
• Seguiment d'una ruta
• Probes d'habilitat motora dirigides a dianes (punteria, per entendre'ns)

Les dones en canvi són millors en:

• Velocitat perceptiva
• Càlcul aritmètic
• Fluidesa verbal
• Recordar detalls singulars d'una ruta
• Treballs manuals de precisió

Moltes d'aquestes aptituts s'han demostrat fisiològicament i no només mitjançant estudis poblacionals (tot i ser prou fiables aquests per si mateixos).

És evident que homes i dones tenen atributs diferents, però algú s'imaginava que això arribés a aquest nivell?

Parella

Estudiant endocrinologia he arribat a un tema interessant: la conducta sexual.

Un dels últims apartats del tema explica com el MHC (complexe major d'histocompatibilitat) juga un paper clau en la recerca de parella per part dels dos sexes.


El MHC són proteines importantissimes de cara a la resposta inmune de l'organisme, encarregats d'activar els Limfòcits T helpers que després activaran als B. Podriem dir que sense el MHC estariem ben fotuts front a organismes patògens.

Doncs bé, numerosos estudis (primer en rates i després en humans) han determinat que els organismes tendeixen a buscar parelles amb un MHC diferent al seu. Aquesta diferència en el MHC faria que al recombinar gens hi hagués una major probabilitat de que l'individu resultant fos capaç de detectar i potser combatre més patògens tenint així més probabilitats de sobreviure que no pas arrossegant els mateixos MHC de generació en generació.


Pel que es veu els MHC generen uns metabólits que poden ser volàtils detectables en l'orina i al sèrum, cosa que ens facilitaria detectar-los i per tant sentir-nos atrets.

Evidenment el MHC no és determinant en l'elecció de la parella ja que hi ha molts altres factors afegits tant ambientals com genétics però el que no hi ha dubte és que la teoria és certa ja que estadísticament es tendeix molt a buscar els MHC diferents (en humans es va fer l'experiment inoculant l'olor a samarretes i deixant escollir als individus).

Per últim un tret curiós: es veu que el MHC afecta fins i tot en l'elecció de colonies, i d'aquí que a certes persones no els hi agradi un perfum i a d'altres si. Així com la facilitat d'escollir una colònia per a un mateix pero a la vegada la dificultat d'escollir-la per a la parella. Això es justifica en part perqué els gens del MHC també codifiquen neurones olfactories diferents per cada individu, de manera que persones amb MHC captaran les olors de manera força diferent.

Evolució

Aquest video em va enamorar de seguida que el vaig veure. La veritat és que és molt fidel a l'evolució real dels mamífers i en aquest cas de l'home en particular.

L'inici cel·lular i l'explosió d'organismes que va provocar la replicació (mecanisme que donaria un dit per saber com va començar realment), els primers éssers pluricel·lulars simples representats en el video com una medusa (un cnidari) no van ser així realment, sinó que els primers unicel·lulars van interaccionar entre sí forman agregats molt simples que van derivar en organismes semblants a les esponges de mar.


Aquestes esponges van donar lloc a les meduses i d'aqui, milions d'anys pel mitj, van apareixer els primers peixos amb notocorda (columna vertebral primitiva).


Una variant d'aquests peixos van adaptar una cavitat corporal per poder aprofitar els gasos atmosfèrics d'una manera bàsica per a la respiració, permetent la vida fora de l'aigua durant temps en els quals els llacs o els rius patien sequeres. Poc a poc aquesta adaptació a respirar aire atmosfèric va anar prenent protagonisme fins que els organismes van poder sortir completament de l'aigua i, tot i dependre-hi en gran part, poder fer vida fora d'aquesta. Aquests organismes eren els anfibis.


Més tard, i extincions massives pel mitj, van apareixer els rèptils, que van poder adaptar-se millor a la major aridesa de la terra gràcies a uns ous impermeables i a una pell que retenia l'aigua al cos de manera molt més eficaç a com ho feien els anfibis.



Una variant dels rèptils (diferenciada basicament per la mandíbula) va donar lloc als mamífers, semblants als rossegadors actuals i força petits (ningú s'ha preguntat mai perqué els rossegadors tenen escames a la cua?). En aquesta foto s'observa un dels parents dels mamífers, el Dimetrodon.Amb ¿l'extinció? dels dinosaures els mamífers van poder cobrar més protagonisme i desde fa 65 milions d'anys han sigut els organismes que més han pogut evolucionar del planeta donant lloc entre d'altres als humans als quals evidenment pertanyem.



Això és un resum molt curt de l'evolució des del punt de vista humà. Si algú te curiositat sobre algun aspecte en concret o sobre algun altre organisme que pregunti que intentare fer una altra entrada!

Transgènics

Aquesta setmana he assistit a un workshop de microbiologia alimentaria (basat en automatització i miniaturització) i entre altres temes es va tractar l'assumpte dels transgènics i els OMG's. Pels que no estiguin posats en el tema dir que un OMG (Organisme Modificat Genèticament) només conté gens recombinats de la pròpia espècie, mentre que un transgènic en pot portar incorporats d'altres espècies.


La primera sorpresa va venir quan ens van explicar que a Espanya únicament està permés el conreu de blat de moro transgènic i la comercialització (no conreu) de soja transgènica provinent principalment dels USA.



La segona sorpresa va venir al veure els rigurosos controls que havien de passar els transgènics abans de ser aprovats per la UE (que no per Espanya) i que feien que el procés s'allargués fins als 12-15 anys per poder tenir autorització per plantar, sempre que després el teu estat ho permeti.

Davant d'aquesta informació no queda més que plantejar-se el perquè d'aquesta oposició als transgènics. Suposo que deu ser el desconeixement junt amb forts interessos privats dels sectors més conservadors, que probablement pel desconeixement citat anteriorment no són capaços d'entendre que obtindrien més beneficis amb els transgènics.


Perqué no plantar un vegetal capaç d'aguantar plagues d'insectes? Capaç de crèixer amb la meitat de temps mantenint les mateixes propietats i gust? Capaç de contenir el doble de nutrients importants per a la dieta sense cap conseqüència negativa?

Qui ho entengui que m'ho expliqui.

Un robotet?

Oi que sembla un robot? Es molt semblant a una capsula espacial

Doncs es un virus, concretament el bacteriòfag T4 ... Qui ha copiat a qui?

Interferir

A arrel de l'últim comentari de la Nadia han tornat al cap els pensaments de com interfereix la raça humana en el seu entorn. És innegable que ho fa, modificant tot allò que no li és còmode per tal de d'adequar-ho a les seves necessitats.

Aquesta acció es fa en molts àmbits, ja sigui en l'àmbit mèdic, l'àmbit geogràfic o l'àmbit biològic.
Ningú es queixa quan pateix una infecció bacteriana que li provoca mal de coll i al pendre's un antibiòtic la seva salut millora. Una acció tan simple i quotidiana com aquesta implica una modificació de les lleis naturals importantissimes. No només estem creant una situació per la qual el nostra organisme no està dissenyat sinó que a sobre estem matant a millons i millons d'individus. Es pot dir que ho fem en legítima defensa, per no entristir-nos massa.



Llavors podem concloure que no totes les modificacions que realitza l'ésser humà són dolentes ... Aquelles considerades dolentes s'hauria de mirar cas per cas el perquè d'aquesta consideració.

El canvi climàtic és una de les modificacions humanes que més està patint el planeta. A tots els medis se'n culpa a l'ésser humà com a causant principal i s'enumeren totes les conseqüències negatives que aquest canvi climàtic portarà. El que probablement s'obliden és de relativitzar les informacions. Encara he de llegir l'article en el qual es digui per a qui és negatiu el canvi climàtic apart de per als humans. El planeta no pateix, com tant agrada dir a tothom. La vida no pateix, com de nou es repeteix a mansalva.
Als inicis de la vida, quan no hi havia oxigen a l'aire van ser bacteries autòtrofes les que a partir d'un metabolisme oxigènic van començar a oxigenar l'aire i permetre que altres formes de vida evolucionessin cap a una forma més ràpida (i potser eficaç, depenent del cas) d'obtenir energia. Aquest increment d'oxigen va provocar canvis atmosfèrics brutals tals com l'ozó (indispensable per filtrar els rajos UV) i va ser el detonant de la vida tal i com la coneixem.



I això ho van fer unes bacteries. Éssers unicel·lulars fa prop de 2000 milions d'anys. Va ser un canvi climàtic de proporcions molt majors al que ens enfrontem ara. I ningú qüestiona a les bacteries que van possibilitar la nostra existència.

Només vull posar de manifest que si bé el relativisme (cultural) no és del tot adequat depenent de les situacions, en l'àmbit científic és essencial. És a dir, no som els únics capaços de modificar el medi (com comentava la Nadia en l'entrada anterior) ja que ho fan multitud d'espècies de manera molt semblant (els tèrmits per exemple construeixen edificis i fins i tot van ser els primers agricultors de la natura, milions d'anys abans que el primer homínid baixes dels arbres) i d'altres a una escala molt major com ja hem pogut veure amb les bacteries.



Per altra banda, l'interferència en el medi en el qual es viu es una qualitat propia dels éssers vius (les tres propietats bàsiques són reproducció, interacció i nutrició) i per tant absolutament tota la vida té una repercussió, la qual difereix en escala i tipus, pero no per això és menys digna d'admirar que la humana.

Si l'ésser humà no existís el planeta estaria millor? Jo personalment no ho crec. Però tampoc estaria millor amb l'ésser humà. Vull dir que som una espècie que té tant poc temps d'existència que amb prou feines és pot dir que s'ha fet notar. L'art, la cultura, el llenguatge, són coses que les altres espècies desprecien, igual que l'ésser humà desprecia la perfecció d'una gruta feta per una formiga, o l'efectivitat amb que un tauró segueix a la seva presa. De nou el relativisme entra en joc a l'hora de mirarno's el melic. Tot allò que hem creat no és suficient per alterar la dinàmica d'un planeta. I si finalment ho acaba sent per acumulació, el planeta seguirà endavant, i la vida seguirà endavant adaptant-se seleccionant els vàlids i desfent-se dels inadaptats.

L'únic gran perjudicat de les interferències de l'home és el propi home i algunes espècies aqui i allà. Res que sigui capaç d'acabar amb la vida del planeta.

Uffffff

Alucinant és poc ...

Tinc ganes de veure que diran les crítiques pero la meva personal és molt clara. El millor concert al qual he assistit mai. Tots 3 han fet un treball magnífic currant-se en un directe perfecte les cançons dels seus 4 àlbums.

Ha sigut magistral.

Ens limitem a això?

En aquest esquema es poden veure diferents tipus de glàndules i neurones i les diferents substàncies estimuladores i inhibidores que secreten com a resposta a la regulació de l'estrés.

Aquesta simplificació fa pensar en allò en el que ens reduïm. És innegable que estem designats per reaccións químiques, tant a nivell físic com a nivell mental. Per tant, que ens diferencia els uns dels altres realment? Som només copies amb unes mínimes variables? Serien els altres éssers vius capaços de diferenciar-nos? Si nosaltres no som capaços de diferenciar una bacteria d'una altra de la mateixa espècie perquè nosaltres hauriem de ser diferents? La base és la mateixa, sempre la mateixa ... Ens creiem molt diferents, superiors, dominadors ... Però no podem obviar la realitat.

No som més que un altre organisme.

Un més en aquesta roca encara calenta.

I hi estem de pas.

No som especials ni estem designats a controlar l'univers.

Tal i com hem arribat marxarem i ningú ens trobarà a faltar.

Ens limitem tan sols a reaccions químiques? A connexions interneuronals? O potser tenim allò que les religions denominen ànima?

No és impresionant?

Així és com vaig trobar amb uns amics una aranya aquest estiu en una casa rural. Plena de cries adherides a la seva esquena:


Quantes més coses aprens sobre aquests animals més et sorprens de les seves qualitats. Disseny "sencill" i eficiència màxima. Allà on miri només veig perfecció. Perfecció aleatoria que milions d'anys de mutacions puntuals han sigut capaces de tirar endavant gràcies a la selecció natural.

Desgraciadament l'aranya es va veure pertorbada per la nostra presència (que es va limitar a l'observació, tot s'ha de dir) i va decidir que el passeig havia durat massa i va decidir fer baixar a les seves cries quedant-se tal i com es veu en la següent foto:




Vaja, crec que va ser per la nostra presència que va desfer-se de les cries (de fet és més valuós un individu amb capacitat reproductora que 150 víctimes potencials d'altres depredadors ...). Dubto molt que assistissim a un acte programat.

Sigui com sigui em quedo amb les magnífiques fotos que va poder fer el Xavi.

Funciona funciona?

Doncs aquest serà el meu primer blog. I espero que també sigui l'últim tot sigui dit.

Aniré escribint tot allò que trobi curiós sobre allò que estudio i allò que no estudio també, ja que m'hi poso.

No penso actualitzar x vegades a la setmana sencillament perquè potser un dia actualitzo dos cops, i després m'estic una setmana sense fer-ho. Aniré actualitzant cada vegada que tingui alguna cosa interessant a escriure.

Tampoc pretenc que ningú llegeixi això. Ho faig sencillament per probar que se sent a l'escriure un Blog. Mal no farà ... espero ...