No és impresionant?

Així és com vaig trobar amb uns amics una aranya aquest estiu en una casa rural. Plena de cries adherides a la seva esquena:


Quantes més coses aprens sobre aquests animals més et sorprens de les seves qualitats. Disseny "sencill" i eficiència màxima. Allà on miri només veig perfecció. Perfecció aleatoria que milions d'anys de mutacions puntuals han sigut capaces de tirar endavant gràcies a la selecció natural.

Desgraciadament l'aranya es va veure pertorbada per la nostra presència (que es va limitar a l'observació, tot s'ha de dir) i va decidir que el passeig havia durat massa i va decidir fer baixar a les seves cries quedant-se tal i com es veu en la següent foto:




Vaja, crec que va ser per la nostra presència que va desfer-se de les cries (de fet és més valuós un individu amb capacitat reproductora que 150 víctimes potencials d'altres depredadors ...). Dubto molt que assistissim a un acte programat.

Sigui com sigui em quedo amb les magnífiques fotos que va poder fer el Xavi.