L'altre dia llegint un llibre de ciencia ficció em vaig preguntar sobre que podem considerar vida realment. Segons el que sempre ens han ensenyat, està viu allo que:
- Es nodreix
- Es relaciona amb el seu ambient
- Es reprodueix
Tots els éssers orgànics entrem dintre d'aquesta classificació. Tots excepte els virus clar, que no es nodreixen de cap manera i només realitzen les dues últimes funcions. Això ha provocat i encara provoca el debat sobre si els virus són realment éssers vius o si no son altra cosa que molècules asociades que per casualitat ens causen patogènia.
Sigui com sigui, el que em vaig preguntar l'altre dia va ser: seria un robot capaç de ser considerat ésser viu? El robot necessita una font d'energia com ho és la llum solar (per posar un exemple) i per tant es nutriria tal i com fan les plantes. Un robot programat per interaccionar amb el seu entorn compliria la segona norma, i en quant a la tercera, si el robot fos capaç de crear altres robots (cadenes de montatge) aquest aparell podria ser considerat com a vida?
Jo realment ho crec. La vida no és altra cosa que un concepte creat pels éssers humans, per tant, encara que a priori ens xoqui que objectes "inanimats" puguin ser considerats vida, no podem fer altra cosa que aguantar-nos i observar-ho amb curiositat.
De totes maneres tampoc ens hauria de sobtar tant un raonament com aquest, ja que per exemple molts científics encarregats en la recerca de vida extraterrestre ja donen per fet que una vida basada en el carboni com la del planeta terra serà dificil de trobar. De fet potser es troben organismes que no necessiten reproducció, pero es nodreixen i interaccionen amb l'ambient i no els podriem considerar vius de la mateixa manera que no podem considerar (estrictament parlant) vius als virus.
És un assumpte força curiós sobre el qual reflexionar ...
Sisi, sembla interessant el tema!! Suposo que, com encara tampoc tenim contacte directe amb robots (jo de moment no en conec cap xDD), se'ns fa més difícil pensar sobre això. Imagino, malgrat tot, que, no sé de quina manera i fins a quin punt, però s'hauria de tenir en compte que els robots són màquines CREADES per nosaltres, dissenyades tecnològicament. És cert que passa el mateix amb la clonació o la creació de vida en laboratoris, però potser la diferència rau en què tot plegat no és "natural", com si ho són la resta d'éssers. Podria ser -pregunto tot això perquè no ho sé, eh?- que el fet que es copiïn estructures biològiques exactament iguals fos diferent a la creació de robots, fets de maquinària, en aquest sentit? Com mor un robot? Quan nosaltres el desprogramem? És aquesta una manera natural, és a dir, comú a totes les altres maneres de morir dels éssers vius? No sé si en aquest sentit també intercedeix la nostra noció de vida. Potser caldria ampliar-la o bé aprofunditzar més en el tema, que és bastant desconegut per mi.
ResponderEliminarPer cert, molt bona la foto de l'E.T., m'he rajat xDD
Ah, i una altra cosa, què difererencia un robot que no està dotat de "llibertat" del meu ordinador Toshiba? Suposo que la qüestió aquesta de la relació amb l'entorn, no? Què vol dir exactament "relacionar-se amb l'entorn"? Vull dir, el meu pc també es nodreix d'electricitat, però suposo que no podria tenir el lliure albir de fotre'm una bofetada o dir-me alguna cosa perquè vol, però tampoc ho fa una planta. Il·lustra'm, que si no entenc això no entenc altres coses, jeje.
ResponderEliminarTinc curiositat per saber com es fa perquè un robot sí tingui aquesta capacitat. Ha de ser fascinant poder crear "vida", en aquest sentit. Perquè, si relacionar-se amb l'entorn vol dir simplement interactuar amb el món un cop el robot està encès, el meu pc també m'avisa de les novetats d'antivirus o del canvi d'hora, per dir alguna cosa. D'alguna manera, "interacciona" amb mi, no? Es podria dir que soc com el seu entorn?
A més, no m'acaba de convèncer el raonament aquest de la reproducció, en això de les cadenes de muntatge. Què vols dir, ben bé? Perquè, clar, les cadenes de muntatge no les accionen ells mateixos, sinó nosaltres. També fem cadenes de muntatge per dissenyar qualsevol altre cosa, com ara ordinadors Toshiba, no?
I, per últim, no seria una qüestió fonamental que un ésser viu estigués fet de matèria orgànica?
Aviam per punts :)
ResponderEliminarEl fet de la creació, com tu mateix dius després amb l'aspecte de la clonació no te a veure amb el significat de la vida en si. Un exemple molt clar es la reproducció. D'alguna manera no deixa de ser una fabricació d'un individu nou. El fet de que sigui natural o no és molt ambigu i jo crec que tampoc ens pot portar enlloc. Que és natural? (pròxima entrada al blog)
Sobre la llibertat, dir que de nou és un concepte relatiu. M'explico. Nosaltres necessitem d'oxigen per a viure, podriem dir que estem "esclavitzats" a la seva presència per poder viure. Un organisme que no necessiti oxigen i capaç de raonament podria dir de nosaltres que no tenim tanta llibertat com per ser considerats éssers vius, ja que tenim algo al que estar lligats. Les limitacions d'un organisme no limiten la seva propietat d'´ésser viu i per tant crec que no hauria de fer-ho en el cas que tractem ara.
Per últim sobre el tema de les cadenes de muntatge, ho ilustraré amb un altre exemple. Alguns microorganismes (no tan sols els virus) són capaços d'utilitzar DNA de cèl·lules hostes per replicar-se a si mateixes o si més no per ajudar a agilitzar el procés. Aquestes cèl·lules fan servir DNA que no és seu com a mitjà per aconseguir el seu propòsit. En les màquines seria el mateix. Nosaltres els hi donem la cadena de muntatge (DNA en l'exemple) i elles fabriquen altres màquines. Imaginat sencillament una cinta transportadora amb robots humanoides a banda i banda ensamblant peces de robots humanoides. M'explico?
Per últim, no està escrit enlloc que tota la vida ha de ser de matèria orgànica. El que si que passa és que tota la vida observada fins ara ho és. Probablement perqué en aquest planeta va funcionar en primer lloc i no s'ha pogut donar cap altre alternativa. De totes maneres la matèria orgànica només ho és pel fet de tenir una estructura de carboni, que podria ser substituit per altres elements en altres mons ... (llicencia especulativa)