Aquesta acció es fa en molts àmbits, ja sigui en l'àmbit mèdic, l'àmbit geogràfic o l'àmbit biològic.
Ningú es queixa quan pateix una infecció bacteriana que li provoca mal de coll i al pendre's un antibiòtic la seva salut millora. Una acció tan simple i quotidiana com aquesta implica una modificació de les lleis naturals importantissimes. No només estem creant una situació per la qual el nostra organisme no està dissenyat sinó que a sobre estem matant a millons i millons d'individus. Es pot dir que ho fem en legítima defensa, per no entristir-nos massa.
Llavors podem concloure que no totes les modificacions que realitza l'ésser humà són dolentes ... Aquelles considerades dolentes s'hauria de mirar cas per cas el perquè d'aquesta consideració.
El canvi climàtic és una de les modificacions humanes que més està patint el planeta. A tots els medis se'n culpa a l'ésser humà com a causant principal i s'enumeren totes les conseqüències negatives que aquest canvi climàtic portarà. El que probablement s'obliden és de relativitzar les informacions. Encara he de llegir l'article en el qual es digui per a qui és negatiu el canvi climàtic apart de per als humans. El planeta no pateix, com tant agrada dir a tothom. La vida no pateix, com de nou es repeteix a mansalva.
Als inicis de la vida, quan no hi havia oxigen a l'aire van ser bacteries autòtrofes les que a partir d'un metabolisme oxigènic van començar a oxigenar l'aire i permetre que altres formes de vida evolucionessin cap a una forma més ràpida (i potser eficaç, depenent del cas) d'obtenir energia. Aquest increment d'oxigen va provocar canvis atmosfèrics brutals tals com l'ozó (indispensable per filtrar els rajos UV) i va ser el detonant de la vida tal i com la coneixem.
I això ho van fer unes bacteries. Éssers unicel·lulars fa prop de 2000 milions d'anys. Va ser un canvi climàtic de proporcions molt majors al que ens enfrontem ara. I ningú qüestiona a les bacteries que van possibilitar la nostra existència.
Només vull posar de manifest que si bé el relativisme (cultural) no és del tot adequat depenent de les situacions, en l'àmbit científic és essencial. És a dir, no som els únics capaços de modificar el medi (com comentava la Nadia en l'entrada anterior) ja que ho fan multitud d'espècies de manera molt semblant (els tèrmits per exemple construeixen edificis i fins i tot van ser els primers agricultors de la natura, milions d'anys abans que el primer homínid baixes dels arbres) i d'altres a una escala molt major com ja hem pogut veure amb les bacteries.
Per altra banda, l'interferència en el medi en el qual es viu es una qualitat propia dels éssers vius (les tres propietats bàsiques són reproducció, interacció i nutrició) i per tant absolutament tota la vida té una repercussió, la qual difereix en escala i tipus, pero no per això és menys digna d'admirar que la humana.
Si l'ésser humà no existís el planeta estaria millor? Jo personalment no ho crec. Però tampoc estaria millor amb l'ésser humà. Vull dir que som una espècie que té tant poc temps d'existència que amb prou feines és pot dir que s'ha fet notar. L'art, la cultura, el llenguatge, són coses que les altres espècies desprecien, igual que l'ésser humà desprecia la perfecció d'una gruta feta per una formiga, o l'efectivitat amb que un tauró segueix a la seva presa. De nou el relativisme entra en joc a l'hora de mirarno's el melic. Tot allò que hem creat no és suficient per alterar la dinàmica d'un planeta. I si finalment ho acaba sent per acumulació, el planeta seguirà endavant, i la vida seguirà endavant adaptant-se seleccionant els vàlids i desfent-se dels inadaptats.
L'únic gran perjudicat de les interferències de l'home és el propi home i algunes espècies aqui i allà. Res que sigui capaç d'acabar amb la vida del planeta.
Bé, ja saps que fa uns dies que segueixo aquest blog però no havia escrit mai.
ResponderEliminarSi bé és cert que crec, com tu, que el relativisme i el canvi de presepectiva des del punt de vista científic és totalment essencial, també he de dir-te que estic parcialment d'acord amb el que dius.
És cert, clar que sí, que en de cada glaciació hi ha hagut un canvi climàtic molt més gran que el que es pugui estar produint ara. Però també és cert,i cal tenir en compte, que l'actual no ens és ni de bon tros beneficiciós i, per tant, es normal que es doni la informació poc... relativitzada. De totes maneres, dubto que el canvi sigui beneficiós per a moltes de les espècies (tan macro com micro) acutals.
Mirat des d'un punt de vista genètic, després de cada canvi climàtic hi ha hagut una pèrdua molt important de biodiversitat però poc a poc s'ha anat recuperant i els estudis diuen que fins i tot ha superat els nivells anteriors. Però tot això és produït a nivell NATURAL. Actualment, s'estan extingint per sistema un munt d'espècies (consulta la web de la IUCN si tens curioistat) i t'asseguro que moltes de les causes són determinístiques (és a dir, provocades per l'ésser humà). De fet, molts estudis diuen que estem provocant una nova glaciació (diga'ls exagerats, si vols). La taxa d'extinció acutal és molt més elevada que la de especiació, és a dir, ens estem carregant la biodiversitat i no donem temps perquè és recuperi.
En fi, que crec que és innegable que sóm un perill per al nostre sistema de vida i al nostre planeta tal com el coneixem ara i en les condicions en que ens és propici per a la nostra supervivència. Estaria molt bé poder prendre consciència tots plegats del risc que comporten alguns dels nostres actes.
.Mireia.
PD. estic d'acord amb tu que, apart de moltes d'altres coses estem alterant, també, la selecció natural.
No nego el que dius de que som un perill pel sistema actual. El que vull dir es que no podem afectar a la vida en general (i personalitzo sense voler personalitzar). La vida existia abans de l'ésser humà en condicions molt diferents a les actuals. I no hi ha res que ens faci pensar que no podrà resistir els efectes de la nostra breu espècie.
ResponderEliminarTotalment d'acord amb la teva publicació. Crec que en més o menys mesura cada organisme d'aquest planeta modifica el seu entorn. Bé, aixó comporta canvis (per alguns beneficiosos per a alguns altres al revés). És inevitable pensar que la nostra influència en aquest planeta esta perjudicant a molts altres organismes per tot aixó que ja ha comentat la mireia, pero, acàs els altres organismes que també el modifiquen fan res per aturar-ho? NO!! No tenen la sort, o la desgràcia, de poder fer res al respecte.
ResponderEliminarNosaltres, en aquest aspecte, ens preocupa el resultat de les nostres accions. Ens preocupa fer actes amorals. Aquesta es la nostra desgràcia....o la nostra sort.
No estic d'acord amb la teva ultima frase Nadia.
ResponderEliminarLa moralitat es una invenció humana. Ni tan sols és inherent a la nostra naturalesa ja que s'ensenya de petit, inculcant una o altra moralitat segons l'individu. Per tant és totalment subjectiva i inútil a l'hora de fer-la servir com a raonament ja que totes les moralitats són vàlides.
És a dir, tenim tanta capacitat d'acció com qualsevol animal social que ha de fer allò que "sap" que està programat per fer. A nosaltres ens "programen" (perdoneu per les paraules, però intenteu buscar-hi el fons) de petits i d'altres neixen programats.
Respecte a si els altres organismes poden o no poden escollir si fer algo al respecte o no ... Jo considero que és una qüestió d'escala. En la seva escala altres organismes tenen una altra capacitat d'elecció. Potser o tan amplia com la nostra però tot i així existent.
Totes les moralitats són valides, estic d'acord. Pero son unicament invenció dels humans. El que volia donar a entendre unicament es que nomes nosaltres tenim la sort/desgracia de preocuparnos per les nostres accions sobre el planeta. Crec en aquest cas, que els demes organismes no tenen res a fer, no tenen elecció, no tenen la capacitat de calificar un acte dins la moralitat pk no en tenen! Els humans (al menys els de bons actes) ens preocupem pels demes i per lentorn.
ResponderEliminarHola!
ResponderEliminarFa dies que volia entrar aquí i encara no ho havia pogut fer. De nou, Álex, les teves entrades molt interessants i molt curioses, perquè els temes que tractes ho són. Però crec que, com sempre, comets l'error de passar de la relativització de l'ésser humà i de la seva "importància", és a dir, de la seva superioritat o validesa respecte altres éssers vius, a la descomposició de l'espècie fins a tal punt que falseges alguns punts -sense acritud- amb l'únic ànim d'epatar. Vull dir que és molt útil analitzar l'ésser humà amb distància i, per si algú li quedava algun dubte, reivindicar la seva condició d'igualtat amb tota la resta d'éssers vius. Crec que molt poca gent et podria raonar que som la "millor" espècie del planeta. Aquí penso que rau el teu error: quan es parla de l'efecte de l'ésser humà en qualsevol cosa, ja sigui amb els seus semblants com amb el mitjà que l'envolta, així com quan es parla de les característiques que defineixen l'ésser humà, penso que tant jo com els que estan amb mi no volem defensar (òbviament!!) la seva "qualitat", sinó la seva "quantitat". La primera és el resultat d'un judici, mentre que la segona es dedueix de l'observació i l'anàlisi. No penso que l'organisme ni el sistema de vida de l'ésser humà sigui millor, sinó més complex, sense atorgar a aquest adjectiu altres qualitats que les etimològiques. Evidentment, com tu dius, els animals efectem l'entorn i aquesta és una de les nostres característiques bàsiques. Per tant, tant les formigues com nosaltres podem canviar el que ens envolta; tot i així, evidentment no de la mateixa manera ni amb la mateixa complexitat, ja que, en definitiva, estaràs d'acord amb mi que tot depèn d'això, de la complexitat de les espècies.
Sense conèixer la naturalesa d'una granota, podria dir (i potser m'equivoco) que no seria mai capaç de causar un canvi climàtic. Nosaltres sí. D'acord, doncs som més complexes perquè afectem l'entorn en major quantitat del que ho fa una termita. Les bactèries que dius que van provocar aquell canvi tan brusc també serien complexes en el sentit que tenien les característiques biològiques que permetien un canvi tan profund. Per tant, nosaltres som complexes en el sentit que tenim a la nostra disposició un seguit d'instruments derivats de la nostra intel·ligència (complexa)capaços de canviar el clima. Ja sé que descobreixo la sopa d'all, però convé matitzar que tot és qüestió de graus, és a dir, de tenir o no les característiques suficients com per manipular l'entorn d'una manera més o menys quantiosa.
(segueixo)
Ara bé, penso que tu, Nàdia, t'equivoques a l'hora de jutjar qualsevol moral com a vàlida. El fet que siguin els éssers humans els que hagin considerat els drets humans (que evidentment és la línia que podria distingir el bo del dolent) no significa que sigui ben bé una creació i que, com a tal, els punts actuals puguin ser permutables per uns altres. En aquest cas, s'estaria defensant el relativisme cultural, amb el qual no hi estic d'acord, tot i que és un tema que es presta a debat, malgrat que no sigui aquest. La moral és un dels productes naturals -com tants d'altres- derivats, de nou, de la nostra complexitat. La intel•ligència, que condueix al coneixement, ens permet ampliar les mires no només a la supervivència de l'individu o l'espècie, sinó a tots els col•lectius, a totes les espècies naturals. Per tant, aquesta consideració del bo i el dolent no es pot prendre ben bé com a invenció humana, sinó com a un resultat de la nostra naturalesa. La nostra capacitat per considerar el conjunt de la natura ens porta a haver d'interactuar amb ell tenint en compte la moral. En aquest sentit, el bo es considera la supervivència d'una espècie i el dolent la seva erradicació, perquè es prefereix la vida a la mort. Entenc perfectament, Álex, el que vols dir amb això del relativisme, però crec, com la Nàdia, que el fet de tenir més intel•ligència (i, per tant, moral) ens porta (o ens hauria de portar, si no fos per interessos econòmics o polítics que ara no vénen al cas) indefectiblement a voler conservar el conjunt, o com a mínim a debatre, com ara estem fent, sobre si això és adequat o no, sobre si és moral o no. Vull dir que en aquest sentit la moral no té una panoràmica prou àmplia com per considerar com a "naturals" aquests canvis tan profunds, aquesta alternància de la vida d'unes espècies amb unes altres en l'immens marc del temps del planeta. En altres paraules, la nostra moral té una aplicació immediata, i, per molt que sigui cert, lògic i natural que modifiquem l'entorn per adaptar-lo a les nostres necessitats, no podem evitar el fet de jutjar el nostre efecte com a egoïsta (un terme que es deriva de la moral), si considerem que moltes altres espècies moriran tan sols per un interès únicament nostre.
ResponderEliminarPer això entenc a la Nàdia quan diu que "per sort o per desgràcia tenim moral"; sigui o no aquesta moral vàlida per calibrar aquests canvis a gran escala, no podem evitar, per exemple, considerar la contaminació dels rius com un acte dolent per la vida d'altres espècies.
Em penso que la consideració de l'ésser humà com a un animal més és vàlida en la gran, gran majoria de casos, però no en aquells en els quals intervé la intel•ligència i els seus derivats, com ara la moral. No sempre és tan dolent haver-se allunyat de l'instint natural més primitiu i genuí. Per sort, tenim el filtre del raonament per poder allunyar-nos de l'home de cromanyó, per abandonar la brutalitat i apropar-nos a un estadi on es consideren la llibertat i els drets del conjunt. En això consisteix la nostra evolució cap a una espècie més complexe, dotada d'intel•ligència.
Perdó per no haver pogut contestar abans, pero volia poder fer-ho amb temps per llegir bé el text que has deixat :)
ResponderEliminarCrec que coincidim en la majoria de punts, tant en la qüestió de l'escala, com en el de la moral, com que l'ésser humà és un animal més.
L'única cosa en que disenteixo és en l'aspecte de que ens fa ser diferents dels altres l'aspecte de ser intel·ligents. Crec que la intel·ligència és molt relativa. Nosaltres ens considerem a nosaltres mateixos com la cúspide intel·lectual i quan ho fem posem d'exemple les marevelles que hem creat, els debats que tenim, etc. Si la intel·ligència s'ha de jutjar per paràmetres humans sens dubte que sortirem guanyant, ja que el que fem es comparar altres espècies amb els nostres atributs que són inigualables. Traslladant el tema a l'absurd per posar un exemple, és com si els elefants cataloguessin la inteligència pel tamany de la nostra trompa. Com que no en tenim seriem tots estúpids perduts.
Probablement (no ho he contrastat) l'ésser humà és l'animal amb més massa cefàlica per cos a controlar i això el dota d'una capacitat extra neuronal que els altres animals no tenen. Això crec que és un criteri objectiu a l'hora d'analitzar la inteligència.
Sobre el punt en que la intel·ligència ens fa pensar en conservar l'entorn només dir que l'ésser humà es pot considerar que era tan intel·ligent fa 5000 anys com ara (la diferència rau en l'educació). I llavors es caçava i es matava sense contemplació. Evolutivament la intel·ligència només té una raó de ser i és la supervivència. Qualsevol aspecte que ens faci ser capaços de menjar un dia més, de poder enganyar al nostre depredador, etc. el fa potenciar. Per tant la intel·ligència és un instrument de supervivència, en la qual no te perqué contemplar-se la conservació de les altres espècies.
De nou, no parlava de sortir guanyant, simplement de tenir més intel·ligència, és a dir, de tenir, com tu dius, més massa encefàlica a controlar. Així la cosa deixa de ser tan relativa. No és el mateix que les trompes, que són una cosa purament física... jo parlo d'intel·ligència. No ens fa ni molt menys superiors, és clar, quan sí simplement més intel·ligents, la qual cosa fa, entre moltes altres coses, que tinguem debats, etc.
ResponderEliminarD'acord, la intel·ligència, com tot atribut animal, està fet per la supervivència, és clar. Però el que jo dic és simplement que l'ésser humà, en la seva evolució (per així dir-ho), ha anat integrant-se en societat; per això es diu que és un animal social. Ara seré massa atrevit i em ficaré, molt segurament, en "camisas de once varas" i possiblement res del que diré serà exactament així, però la meva lògica em porta a fer el raonament que el desenvolupament d'aquesta intel·ligència en aquest context, juntament amb el desig a la voluntat de buscar i buscar i buscar més món (cosa que imagino que és comú a tots els animals) ens ha portat a descobrir el coneixement, per dir-ho d'alguna manera (entén que no soc un professional a l'hora de dir certs termes), "abstracte", i per tant de desenvolupar tot un seguit de normes socials que tenen com a base la moral, bona conducta o com li vulguis dir. Aquesta moral pot ser o no canviant, vàlida per tots els temps o no, però aquest no és el tema; la cosa és que la moral existeix, i la moral contemporània, sigui com sigui, ens porta a contemplar aquesta conservació de les espècies. Per tant, jo no he dit que aquesta "solidaritat" sigui fruit exactament de la intel·ligència, perquè sigui més intel·ligent conservar-les que destruir-les, sinó que és el resultat de la nostra moral, que sorgeix a partir de la nostra intel·ligència en un context social.