A arrel de l'últim comentari de la Nadia han tornat al cap els pensaments de com interfereix la raça humana en el seu entorn. És innegable que ho fa, modificant tot allò que no li és còmode per tal de d'adequar-ho a les seves necessitats.
Aquesta acció es fa en molts àmbits, ja sigui en l'àmbit mèdic, l'àmbit geogràfic o l'àmbit biològic.
Ningú es queixa quan pateix una infecció bacteriana que li provoca mal de coll i al pendre's un antibiòtic la seva salut millora. Una acció tan
simple i quotidiana com aquesta implica una modificació de les lleis naturals importantissimes. No només estem creant una situació per la qual el nostra organisme no està dissenyat sinó que a sobre estem matant a millons i millons d'individus. Es pot dir que ho fem en legítima defensa, per no entristir-nos massa.
Llavors podem concloure que no totes les modificacions que realitza l'ésser humà són dolentes ... Aquelles considerades dolentes s'hauria de mirar cas per cas el perquè d'aquesta consideració.
El canvi climàtic és una de les modificacions humanes que més està
patint el planeta. A tots els medis se'n culpa a l'ésser humà com a causant principal i s'enumeren totes les conseqüències
negatives que aquest canvi climàtic portarà. El que probablement s'obliden és de relativitzar les informacions. Encara he de llegir l'article en el qual es digui per a qui és negatiu el canvi climàtic apart de per als humans. El planeta no pateix, com tant agrada dir a tothom. La vida no pateix, com de nou es repeteix a mansalva.
Als inicis de la vida, quan no hi havia oxigen a l'aire van ser bacteries autòtrofes les que a partir d'un metabolisme oxigènic van començar a oxigenar l'aire i permetre que altres formes de vida evolucionessin cap a una forma més ràpida (i potser eficaç, depenent del cas) d'obtenir energia. Aquest increment d'oxigen va provocar canvis atmosfèrics brutals tals com l'ozó (indispensable per filtrar els rajos UV) i va ser el detonant de la vida tal i com la coneixem.
I això ho van fer unes bacteries. Éssers unicel·lulars fa prop de 2000 milions d'anys. Va ser un canvi climàtic de proporcions molt majors al que ens enfrontem ara. I ningú qüestiona a les bacteries que van possibilitar la nostra existència.
Només vull posar de manifest que si bé el relativisme (cultural) no és del tot adequat depenent de les situacions, en l'àmbit científic és
essencial. És a dir, no som els únics capaços de modificar el medi (com comentava la Nadia en l'entrada anterior) ja que ho fan multitud d'espècies de manera molt semblant (els tèrmits per exemple construeixen edificis i fins i tot van ser els primers agricultors de la natura, milions d'anys abans que el primer homínid baixes dels arbres) i d'altres a una escala molt major com ja hem pogut veure amb les bacteries.
Per altra banda, l'interferència en el medi en el qual es viu es una qualitat propia dels éssers vius (les tres propietats bàsiques són reproducció, interacció i nutrició) i per tant absolutament tota la vida té una repercussió, la qual difereix en escala i tipus, pero no per això és menys digna d'admirar que la humana.
Si l'ésser humà no existís el planeta estaria millor? Jo personalment no ho crec. Però tampoc estaria millor amb l'ésser humà. Vull dir que som una espècie que té tant poc temps d'existència que amb prou feines és pot dir que s'ha fet notar. L'art, la cultura, el llenguatge, són coses que les altres espècies desprecien, igual que l'ésser humà desprecia la perfecció d'una gruta feta per una formiga, o l'efectivitat amb que un tauró segueix a la seva presa. De nou el relativisme entra en joc a l'hora de mirarno's el melic. Tot allò que hem creat no és suficient per alterar la dinàmica d'un planeta. I si finalment ho acaba sent per acumulació, el planeta seguirà endavant, i la vida seguirà endavant adaptant-se seleccionant els vàlids i desfent-se dels inadaptats.
L'únic gran perjudicat de les interferències de l'home és el propi home i algunes espècies aqui i allà. Res que sigui capaç d'acabar amb la vida del planeta.
