lunes, 30 de noviembre de 2009

Parella

Estudiant endocrinologia he arribat a un tema interessant: la conducta sexual.

Un dels últims apartats del tema explica com el MHC (complexe major d'histocompatibilitat) juga un paper clau en la recerca de parella per part dels dos sexes.


El MHC són proteines importantissimes de cara a la resposta inmune de l'organisme, encarregats d'activar els Limfòcits T helpers que després activaran als B. Podriem dir que sense el MHC estariem ben fotuts front a organismes patògens.

Doncs bé, numerosos estudis (primer en rates i després en humans) han determinat que els organismes tendeixen a buscar parelles amb un MHC diferent al seu. Aquesta diferència en el MHC faria que al recombinar gens hi hagués una major probabilitat de que l'individu resultant fos capaç de detectar i potser combatre més patògens tenint així més probabilitats de sobreviure que no pas arrossegant els mateixos MHC de generació en generació.


Pel que es veu els MHC generen uns metabólits que poden ser volàtils detectables en l'orina i al sèrum, cosa que ens facilitaria detectar-los i per tant sentir-nos atrets.

Evidenment el MHC no és determinant en l'elecció de la parella ja que hi ha molts altres factors afegits tant ambientals com genétics però el que no hi ha dubte és que la teoria és certa ja que estadísticament es tendeix molt a buscar els MHC diferents (en humans es va fer l'experiment inoculant l'olor a samarretes i deixant escollir als individus).

Per últim un tret curiós: es veu que el MHC afecta fins i tot en l'elecció de colonies, i d'aquí que a certes persones no els hi agradi un perfum i a d'altres si. Així com la facilitat d'escollir una colònia per a un mateix pero a la vegada la dificultat d'escollir-la per a la parella. Això es justifica en part perqué els gens del MHC també codifiquen neurones olfactories diferents per cada individu, de manera que persones amb MHC captaran les olors de manera força diferent.

sábado, 28 de noviembre de 2009

Evolució



Aquest video em va enamorar de seguida que el vaig veure. La veritat és que és molt fidel a l'evolució real dels mamífers i en aquest cas de l'home en particular.

L'inici cel·lular i l'explosió d'organismes que va provocar la replicació (mecanisme que donaria un dit per saber com va començar realment), els primers éssers pluricel·lulars simples representats en el video com una medusa (un cnidari) no van ser així realment, sinó que els primers unicel·lulars van interaccionar entre sí forman agregats molt simples que van derivar en organismes semblants a les esponges de mar.


Aquestes esponges van donar lloc a les meduses i d'aqui, milions d'anys pel mitj, van apareixer els primers peixos amb notocorda (columna vertebral primitiva).


Una variant d'aquests peixos van adaptar una cavitat corporal per poder aprofitar els gasos atmosfèrics d'una manera bàsica per a la respiració, permetent la vida fora de l'aigua durant temps en els quals els llacs o els rius patien sequeres. Poc a poc aquesta adaptació a respirar aire atmosfèric va anar prenent protagonisme fins que els organismes van poder sortir completament de l'aigua i, tot i dependre-hi en gran part, poder fer vida fora d'aquesta. Aquests organismes eren els anfibis.


Més tard, i extincions massives pel mitj, van apareixer els rèptils, que van poder adaptar-se millor a la major aridesa de la terra gràcies a uns ous impermeables i a una pell que retenia l'aigua al cos de manera molt més eficaç a com ho feien els anfibis.



Una variant dels rèptils (diferenciada basicament per la mandíbula) va donar lloc als mamífers, semblants als rossegadors actuals i força petits (ningú s'ha preguntat mai perqué els rossegadors tenen escames a la cua?). En aquesta foto s'observa un dels parents dels mamífers, el Dimetrodon.Amb ¿l'extinció? dels dinosaures els mamífers van poder cobrar més protagonisme i desde fa 65 milions d'anys han sigut els organismes que més han pogut evolucionar del planeta donant lloc entre d'altres als humans als quals evidenment pertanyem.



Això és un resum molt curt de l'evolució des del punt de vista humà. Si algú te curiositat sobre algun aspecte en concret o sobre algun altre organisme que pregunti que intentare fer una altra entrada!

viernes, 27 de noviembre de 2009

Transgènics

Aquesta setmana he assistit a un workshop de microbiologia alimentaria (basat en automatització i miniaturització) i entre altres temes es va tractar l'assumpte dels transgènics i els OMG's. Pels que no estiguin posats en el tema dir que un OMG (Organisme Modificat Genèticament) només conté gens recombinats de la pròpia espècie, mentre que un transgènic en pot portar incorporats d'altres espècies.


La primera sorpresa va venir quan ens van explicar que a Espanya únicament està permés el conreu de blat de moro transgènic i la comercialització (no conreu) de soja transgènica provinent principalment dels USA.



La segona sorpresa va venir al veure els rigurosos controls que havien de passar els transgènics abans de ser aprovats per la UE (que no per Espanya) i que feien que el procés s'allargués fins als 12-15 anys per poder tenir autorització per plantar, sempre que després el teu estat ho permeti.

Davant d'aquesta informació no queda més que plantejar-se el perquè d'aquesta oposició als transgènics. Suposo que deu ser el desconeixement junt amb forts interessos privats dels sectors més conservadors, que probablement pel desconeixement citat anteriorment no són capaços d'entendre que obtindrien més beneficis amb els transgènics.


Perqué no plantar un vegetal capaç d'aguantar plagues d'insectes? Capaç de crèixer amb la meitat de temps mantenint les mateixes propietats i gust? Capaç de contenir el doble de nutrients importants per a la dieta sense cap conseqüència negativa?

Qui ho entengui que m'ho expliqui.

jueves, 26 de noviembre de 2009

Un robotet?

Oi que sembla un robot? Es molt semblant a una capsula espacial



Doncs es un virus, concretament el bacteriòfag T4 ... Qui ha copiat a qui?

Interferir

A arrel de l'últim comentari de la Nadia han tornat al cap els pensaments de com interfereix la raça humana en el seu entorn. És innegable que ho fa, modificant tot allò que no li és còmode per tal de d'adequar-ho a les seves necessitats.

Aquesta acció es fa en molts àmbits, ja sigui en l'àmbit mèdic, l'àmbit geogràfic o l'àmbit biològic.
Ningú es queixa quan pateix una infecció bacteriana que li provoca mal de coll i al pendre's un antibiòtic la seva salut millora. Una acció tan simple i quotidiana com aquesta implica una modificació de les lleis naturals importantissimes. No només estem creant una situació per la qual el nostra organisme no està dissenyat sinó que a sobre estem matant a millons i millons d'individus. Es pot dir que ho fem en legítima defensa, per no entristir-nos massa.



Llavors podem concloure que no totes les modificacions que realitza l'ésser humà són dolentes ... Aquelles considerades dolentes s'hauria de mirar cas per cas el perquè d'aquesta consideració.

El canvi climàtic és una de les modificacions humanes que més està patint el planeta. A tots els medis se'n culpa a l'ésser humà com a causant principal i s'enumeren totes les conseqüències negatives que aquest canvi climàtic portarà. El que probablement s'obliden és de relativitzar les informacions. Encara he de llegir l'article en el qual es digui per a qui és negatiu el canvi climàtic apart de per als humans. El planeta no pateix, com tant agrada dir a tothom. La vida no pateix, com de nou es repeteix a mansalva.
Als inicis de la vida, quan no hi havia oxigen a l'aire van ser bacteries autòtrofes les que a partir d'un metabolisme oxigènic van començar a oxigenar l'aire i permetre que altres formes de vida evolucionessin cap a una forma més ràpida (i potser eficaç, depenent del cas) d'obtenir energia. Aquest increment d'oxigen va provocar canvis atmosfèrics brutals tals com l'ozó (indispensable per filtrar els rajos UV) i va ser el detonant de la vida tal i com la coneixem.



I això ho van fer unes bacteries. Éssers unicel·lulars fa prop de 2000 milions d'anys. Va ser un canvi climàtic de proporcions molt majors al que ens enfrontem ara. I ningú qüestiona a les bacteries que van possibilitar la nostra existència.

Només vull posar de manifest que si bé el relativisme (cultural) no és del tot adequat depenent de les situacions, en l'àmbit científic és essencial. És a dir, no som els únics capaços de modificar el medi (com comentava la Nadia en l'entrada anterior) ja que ho fan multitud d'espècies de manera molt semblant (els tèrmits per exemple construeixen edificis i fins i tot van ser els primers agricultors de la natura, milions d'anys abans que el primer homínid baixes dels arbres) i d'altres a una escala molt major com ja hem pogut veure amb les bacteries.



Per altra banda, l'interferència en el medi en el qual es viu es una qualitat propia dels éssers vius (les tres propietats bàsiques són reproducció, interacció i nutrició) i per tant absolutament tota la vida té una repercussió, la qual difereix en escala i tipus, pero no per això és menys digna d'admirar que la humana.

Si l'ésser humà no existís el planeta estaria millor? Jo personalment no ho crec. Però tampoc estaria millor amb l'ésser humà. Vull dir que som una espècie que té tant poc temps d'existència que amb prou feines és pot dir que s'ha fet notar. L'art, la cultura, el llenguatge, són coses que les altres espècies desprecien, igual que l'ésser humà desprecia la perfecció d'una gruta feta per una formiga, o l'efectivitat amb que un tauró segueix a la seva presa. De nou el relativisme entra en joc a l'hora de mirarno's el melic. Tot allò que hem creat no és suficient per alterar la dinàmica d'un planeta. I si finalment ho acaba sent per acumulació, el planeta seguirà endavant, i la vida seguirà endavant adaptant-se seleccionant els vàlids i desfent-se dels inadaptats.

L'únic gran perjudicat de les interferències de l'home és el propi home i algunes espècies aqui i allà. Res que sigui capaç d'acabar amb la vida del planeta.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

Uffffff



Alucinant és poc ...

Tinc ganes de veure que diran les crítiques pero la meva personal és molt clara. El millor concert al qual he assistit mai. Tots 3 han fet un treball magnífic currant-se en un directe perfecte les cançons dels seus 4 àlbums.

Ha sigut magistral.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Ens limitem a això?

En aquest esquema es poden veure diferents tipus de glàndules i neurones i les diferents substàncies estimuladores i inhibidores que secreten com a resposta a la regulació de l'estrés.

Aquesta simplificació fa pensar en allò en el que ens reduïm. És innegable que estem designats per reaccións químiques, tant a nivell físic com a nivell mental. Per tant, que ens diferencia els uns dels altres realment? Som només copies amb unes mínimes variables? Serien els altres éssers vius capaços de diferenciar-nos? Si nosaltres no som capaços de diferenciar una bacteria d'una altra de la mateixa espècie perquè nosaltres hauriem de ser diferents? La base és la mateixa, sempre la mateixa ... Ens creiem molt diferents, superiors, dominadors ... Però no podem obviar la realitat.

No som més que un altre organisme.

Un més en aquesta roca encara calenta.

I hi estem de pas.

No som especials ni estem designats a controlar l'univers.

Tal i com hem arribat marxarem i ningú ens trobarà a faltar.

Ens limitem tan sols a reaccions químiques? A connexions interneuronals? O potser tenim allò que les religions denominen ànima?

No és impresionant?

Així és com vaig trobar amb uns amics una aranya aquest estiu en una casa rural. Plena de cries adherides a la seva esquena:


Quantes més coses aprens sobre aquests animals més et sorprens de les seves qualitats. Disseny "sencill" i eficiència màxima. Allà on miri només veig perfecció. Perfecció aleatoria que milions d'anys de mutacions puntuals han sigut capaces de tirar endavant gràcies a la selecció natural.

Desgraciadament l'aranya es va veure pertorbada per la nostra presència (que es va limitar a l'observació, tot s'ha de dir) i va decidir que el passeig havia durat massa i va decidir fer baixar a les seves cries quedant-se tal i com es veu en la següent foto:




Vaja, crec que va ser per la nostra presència que va desfer-se de les cries (de fet és més valuós un individu amb capacitat reproductora que 150 víctimes potencials d'altres depredadors ...). Dubto molt que assistissim a un acte programat.

Sigui com sigui em quedo amb les magnífiques fotos que va poder fer el Xavi.

domingo, 22 de noviembre de 2009

Funciona funciona?

Doncs aquest serà el meu primer blog. I espero que també sigui l'últim tot sigui dit.

Aniré escribint tot allò que trobi curiós sobre allò que estudio i allò que no estudio també, ja que m'hi poso.

No penso actualitzar x vegades a la setmana sencillament perquè potser un dia actualitzo dos cops, i després m'estic una setmana sense fer-ho. Aniré actualitzant cada vegada que tingui alguna cosa interessant a escriure.

Tampoc pretenc que ningú llegeixi això. Ho faig sencillament per probar que se sent a l'escriure un Blog. Mal no farà ... espero ...