El càncer, una de les causes de mortalitat més temudes per la població és a la vegada una de les més desconegudes. Pràcticament tothom sap que el càncer es basa en la divisió descontrolada de cèl·lules, que acaben creant una massa prou gran com per impossibilitar el correcte funcionament del cos. Per altra banda, existeix la idea preconcebuda de que un cop s'ha passat un càncer el cos s'inmunitza i que el càncer és un episodi al qual ens podem veure afectats a una edat avançada.
Doncs bé, amb aquesta entrada cauran algunes d'aquestes idees.
Per començar, quan parlem de càncer parlem del creixement de cèl·lules descontrolat i que han passat al torrent sanguini, podent llavors disseminar-se a altres zones de l'organisme. Això és el que diferencia un tumor maligne d'un benigne (a priori menys dolent), i es que si les cèl·lules "inmortals" són capaces d'arribar a la sang, la seva eliminació es torna molt més complicada.
Explicar l'origen d'un tumor és molt difícil i queda fora de les pretensions d'aquest blog ja que dona per fer uns quants volums enciclopèdics. Per resumir podriem dir que els tumors poden ser originats per causes microbiològiques (virus, bactèries, fongs, ...), per agents físics o químics que interactuen amb el DNA (activan protooncogens o inactivant gens supressors de tumors) o bé per mutacions preexistents del DNA que puguin originar un malfuncionament de proteïnes reguladores.
Aquestes causes, per vies molt diferents i a la vegada semblants, acaben provocant una mateixa cosa: que una cèl·lula concreta comenci a dividir-se escapant al control típic que l'organisme té per a regular el creixement cel·lular. Aquest creixement, si no escapa totalment al control de l'organisme esdevenirà una massa cel·lular amb vasos necrosats al seu interior que s'anirà expandint fins a causar (quasi bé sempre) la mort de l'individu.
Un dels mites que he apuntat abans era el de la inmunització del cos front els tumors. Doncs bé, per fer una idea ràpida, mentre escric aquestes línies és probable que estigui desenvolupant algún tumor. Mentre algú llegeix aquestes línies és probable que també estigui desenvolupant un tumor. Tots estem constantment desenvolupant tumors que per fortuna són controlats. Són moltes les cel·lules que arribat el seu moment no són eliminades pel sistema que pertoca (per diversos motius) i es mantenen dividint indefinidament. Si aquestes cèl·lules no fossin eliminades tindriem amb tota seguretat un perillós tumor al nostre cos. Afortunadament hi ha mecanismes cel·lulars que són capaços d'identificar aquestes cèl·lules potencialment tumorals i eliminar-les. Són cèl·lules del sistema inmune anomenades NK (Natural Killers). Tot i així aquestes cèl·lules detecten les cèl·lules quan aquestes ja són tumorals, de manera que podem dir de totes totes que molts de nosaltres hem passat tumors al llarg de la nostra vida. L'aparició i desaparició d'aquests tumors es constant, i per tant el fet d'haver passat i sobreviscut a un tumor de major magnitud no implica ni molt menys una inmunitat de cara a passar-ne un altre (si bé és cert que estadísticament les probabilitats són menors).
L'afectació per tumors és cert que es dona en major proporció en edats avançades que en joves, fet comprensible pel fet que molts tumors es donen per l'acumulació de mutacions externes que es donen al DNA al llarg de la vida. No només les mutacions afecten el DNA, el propi DNA pateix dany oxidatiu que no és necessariament producte d'agents externs, que el va degradant i provocant mutacions. Tot i així, ser jove no garantitza la no aparició de tumors, ja que una infecció (VHS, tuberculosis, ...) o una exposició sostinguda a agents mutagènics (tabac, UV, ...) ens poden provocar tumors en edats prematures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario