martes, 22 de diciembre de 2009

Que és natural?

Després d'uns dies força estressat per pràctiques i munts d'apunts per estudiar em decideixo a actualitzar sobre un tema que fa temps que em ronda pel cap.

Doncs bé, crec que no és el primer cop que en aquest blog es tracta encara que sigui en els comentaris o fugaçment en algun text el tema de la naturalitat. Normalment un fet és més bo o dolent pel fet de ser "natural" o no. O és més qüestionable, o objecte de poques simpaties, etc.


Ara bé, realment sabem el que implica que algo sigui natural? Molta gent interpreta allò natural com allò que prové de la natura (fins aquí la part fàcil) i per tant que no ha sofert cap mena de manipulació per part de l'home. La meva pregunta és: perqué quan una cosa és manipulada per l'ésser humà deixa de ser natural?

La millor manera d'explicar-ho crec que és amb exemples.

El primer exemple que posaré tracta sobre la manipulació directa. Moltes tendes i superfícies s'enorgulleixen de tenir un certificat en els seus productes en els quals diu "obtingut de manera natural". Normalment implica que la carn del xai (per dir algún animal) ha estat en contacte amb la natura i ha pogut anar més o menys on ha volgut fins que ha sigut sacrificat. Ara bé, si per natura entenem allà on vivim nosaltres, l'entorn en el qual interaccionem, que potser no és la natura una granja? deixa de ser menys natural el xai pel fet de ser criat a la granja? Jo personalment no ho crec. Les nostres accions són part de la natura ja que nosaltres mateixos som naturals. Som una espècie capaç de provocar unes modificacions en el medi que cap altre organisme ha imitat i automàticament ens posem a sobre l'etiqueta d'antinatural, i per tant allò que fem nosaltres és antinatural.


Un altre exemple el tenim en la creació de transgènics. Un dels arguments per no comprar-los/legalitzar-los, etc. és que no són naturals. Jo no se perque no són naturals francament. Els transgènics són una creació humana, que al ser part de la natura creen objectes naturals. És com si ara ens plantegessim que les peres del peral no són naturals. El peral les "fabrica" i ningú es para a pensar si són o no naturals.

Amb els antibiòtics (i altres medicaments) tenim l'últim exemple. És l'exemple de la "no-naturalitat" acceptada. Molta gent desconfiada dels avenços tecnològics, que no triga gaire a titllar-los d'antinaturals, són els primers a pendres un antibiòtic quan els hi fa una mica de mal el coll. Els antibiòtics són tan naturals i antinaturals com qualsevol dels progressos científics humans. Fins i tot les màquines són naturals, ja que també són creació nostra. Tots aquells avenços que fem els fem gràcies a la nostra capacitat natural per fer-los.



Aquesta etiqueta desnaturalitzant de les accions humanes probablement vingui, com ja he dit, de "l'aïllament" de l'ésser humà com a societat de l'entorn en el qual viu. Com a societat hem intentat crear un món en el qual les nostres necessitats siguin sempre satisfetes sigui quin sigui el cost. Ens hem anat desvinculant del nostre orígen fins al punt de qüestionar-nos nosaltres mateixos la naturalitat dels nostres actes, creient que vivim en un món alternatiu.


domingo, 13 de diciembre de 2009

3 mesos???

Avui dia es permet l'abort fins a un plaç màxim de 3 mesos (a Espanya) i sota unes condicions determinades. Crec (sense haver pogut confirmar) que aquest plaç pot ser allargat si es donen certs problemes durant la gestació o si es detecten malalties en el fetus.

El que jo no acabo d'entendre és. Perquè 3 mesos?

He buscat informació al respecte i he vist que pel que es veu el periode de 3 mesos ve donat per les característiques que assoleix el fetus durant l'embriogènesi. Aquestes característiques són l'inici de formació del cervell, la no viabilitat (als 3 mesos tampoc ho és, pero bueno ...) del fetus fora de l'úter, i que fins a les 12 setmanes no pot ser considerat ésser humà al no tenir les conexions neuronals més bàsiques. A les 12 setmanes es veu que tot això canvia. O això diuen.

Sembla que per ser humà has de tenir unes característiques determinades. Unes característiques que almenys desde el meu punt de vista són incorrectes.

Has de tenir certes conexions neuronals per a ser humà? Has de ser capaç de viure fora de l'úter per a ser humà? Que potser no són humans els que neixen i han d'anar a la incubadora? És una persona "neurodeficient" menys humana que una altra?

Jo sincerament no ho crec. Considero que una humà ho és desde el moment de la fecundació. En el moment en que el DNA haploide de l'espermatozoide i el de l'òvul es fusionen. En aquest moment es crea un nou individu. Amb un DNA diferent dels parentals (amb característiques dels dos) i que generarà un individu potencial. Aquesta cèl·lula és humana i generarà un individu humà adult. Si que és cert que a qualsevol persona que miri la cèl·lula al microscopi li semblarà de tot excepte un humà. Al cap de les setmanes apareixen més estructures degut a la diferenciació i multiplicació de la cèl·lula original i al cap de 3 mesos acabem tenint algo semblant a això:



Una de les dues fotos correspon a un fetus humà, l'altre al de un elefant. Com podeu veure les diferencies no salten a la vista (tingueu en compte que la segona imatge és en 3d).

Llavors podem veure que el debat està focalitzat bàsicament sobre quan es pot considerar humà al fetus. Perquè com sempre matar a un humà es horrorós. Matar a un humà potencial només fa una mica de pena. Però realment abans dels 3 mesos és un humà potencial? O ha sigut un humà tot aquest temps?

Sigui com sigui l'eix jurídic de l'abortament rau en aquesta qüestió, i de moment s'ha escollit la resposta dels 3 mesos, probablement per contentar a diferents parts de la població. Religiosament parlant això ja pren un altre àmbit del qual no en parlaré, excepte per dir que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos.

Finalment, el fet de que consideri que un ésser humà ho és desde el moment de la fecundació no vol dir que estigui en contra de l'abortament ni molt menys. Considero que l'abortament hauria d'estar permés fins al moment de la gestació. I potser més endavant i tot. Mirat fredament, que canvia?


viernes, 11 de diciembre de 2009

Vida?

L'altre dia llegint un llibre de ciencia ficció em vaig preguntar sobre que podem considerar vida realment. Segons el que sempre ens han ensenyat, està viu allo que:

  • Es nodreix
  • Es relaciona amb el seu ambient
  • Es reprodueix
Tots els éssers orgànics entrem dintre d'aquesta classificació. Tots excepte els virus clar, que no es nodreixen de cap manera i només realitzen les dues últimes funcions. Això ha provocat i encara provoca el debat sobre si els virus són realment éssers vius o si no son altra cosa que molècules asociades que per casualitat ens causen patogènia.


Sigui com sigui, el que em vaig preguntar l'altre dia va ser: seria un robot capaç de ser considerat ésser viu? El robot necessita una font d'energia com ho és la llum solar (per posar un exemple) i per tant es nutriria tal i com fan les plantes. Un robot programat per interaccionar amb el seu entorn compliria la segona norma, i en quant a la tercera, si el robot fos capaç de crear altres robots (cadenes de montatge) aquest aparell podria ser considerat com a vida?


Jo realment ho crec. La vida no és altra cosa que un concepte creat pels éssers humans, per tant, encara que a priori ens xoqui que objectes "inanimats" puguin ser considerats vida, no podem fer altra cosa que aguantar-nos i observar-ho amb curiositat.

De totes maneres tampoc ens hauria de sobtar tant un raonament com aquest, ja que per exemple molts científics encarregats en la recerca de vida extraterrestre ja donen per fet que una vida basada en el carboni com la del planeta terra serà dificil de trobar. De fet potser es troben organismes que no necessiten reproducció, pero es nodreixen i interaccionen amb l'ambient i no els podriem considerar vius de la mateixa manera que no podem considerar (estrictament parlant) vius als virus.


És un assumpte força curiós sobre el qual reflexionar ...

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Pallidum

Treponema Pallidum pallidum. Sona be i tot. El cas és que al pronunciar aquest nom estem nombrant a una de les bacteries que més cops ha revelat una infidelitat o una vida sexual boja.

Es tracta d'una bacteria gramnegativa que ataca a l'organisme a través de les mucoses i provoca una destrucció del teixit circundant que dona lloc a úlceres força grans (no poso fotos perqué són força fortes, si algú vol veure els efectes que busqui "sífilis" a google imagenes).

Aquestes úlceres es donen el lloc d'entrada del microorganisme, normalment la boca o la sona anogenital ja que estem parlant d'un organisme que es transmet per via sexual i per tant provoca MTS's (Malaltia de Transmissió Sexual).

Aquestes úlceres tendeixen a curar-se amb el temps i es llavors quan es tendeix a pensar que la malaltia ha passat i aquella forta úlcera no era més que una baixada de defenses (el fet de que sigui indolora ajuda).

Al cap d'entre un mes i un any és quan es donen els signes més evidents de que s'ha donat una infecció per sífilis i es que per tot el cos apareix una erupció cutànea en forma de costres (com una mena de varicel·la anb els granets més grans) que tenen un color vermellós. Aquesta erupció desapareix de nou i la malaltia torna a no mostrar símptomes.

Finalment apareix la fase final de la sífilis, que pot acabar amb la vida de l'individu. Aquesta fase final té 3 possibles efectes:
  • Neurosífilis: la bacteria entra al sistema nerviós central i provoca alteracions tals com deméncia i atrofiament cerebral.
  • Goma: una úlcera de tamany força gran afecta a l'individu. Bàsicament queda un efecte semblant a la mossegada d'un depredador a la zona on es dona el goma. També es pot donar al contrari i que es formin grans tumors a les zones afectades.
  • Problemes cardiovasculars: la bacteria entra a l'aorta i provoca una insuficiència cardíaca consistent en fer tornar la sang al cor un cop expulsada, provocant una hipertrófia auricular i amb el temps la mort de l'individu per problemes cardiacs.
Afortunadament la sífilis avui dia te cura mitjançant penicil·lina en el primer estadi de la malaltia. Quan la malaltia arriba al segón i tercer estadi ja es torna més complicada d'eliminar tot i que segueix sent possible.

viernes, 4 de diciembre de 2009

VHS

No és el format de video del que parlaré avui sino del Virus de l'Herpes Simple. Dit d'una altra manera, qui no ha tingut mai un herpes al llavi, mans, etc.? Doncs afortunats de vosaltres, heu trobat un company per tota la vida.

L'VHS-1 és la variant del virus que causa les infeccions a la cara, mentre que l'VHS-2 les causa als genitals (algo semblant al primer estadi de la sífilis pero no tant exagerat). El que fa bàsicament aquest virus és entrar per les mucoses al cos i allà entrar a les cèl·lules epitelials, fent cicle lític o lisogènic depenent del cas i fent tots els passos típics de replicacions de virus (que si factors sigmes, que si aprofitem la RNApo, etc.). En aquest cas en concret el virus crea agregacions de cèl·lules que es fusionen creant gegants multinucleades, a més de provocar les lesions tisulars que s'observen macroscopicament.



Abans he comentat que el virus és un company per a tota la vida. Doncs bé, tal afirmació ve donada pel fet de que el virus es capaç de migrar al teixit neuronal quan està en latència. És a dir, el sistema inmune no és capaç de desfer-se d'ell i sempre que hi hagi una baixada de defenses el virus estarà allà provocant una infecció de nou. El virus es manté amb lo bàsic, replicant-se lo just per mantenir un reservori suficient de virus per quan hi hagi una situació propicia per tornar a atacar. Aquesta latència a les neurones pot provocar danys a llarg plaç en casos comptats, fins i tot provocant la mort.

miércoles, 2 de diciembre de 2009

Diferències entre sexes

Segueixo amb un tema d'endocrinologia (el proper serà de microbiologia segurament).

Pel que es veu numerosos estudis han confirmat desde ja fa un temps diferències notables entre homes i dones a nivell cognitiu. Com sempre dic aquestes dades s'han d'agafar amb cert relativisme ja que l'ambient té una càrrega molt important, sobretot educacionalment. Però és innegable que les hormones sexuals juguen un paper essencial en la conducta i per tant en la manera de percebre l'entorn.

Remarcar també que aquestes proves (que per cert he patit en persona) no determinen una major intel·ligència per part d'un sexe o d'un altre, ja que pel que es veu el global de les proves donen un coeficient intel·lectual idèntic o pràcticament idèntic.

Un cop dit això, aquests estudis determinen que els homes són millors en:
  • Proves en les que l'individu ha d'imaginar un gir o qualsevol altre manipulació d'un objecte
  • Raonaments matemàtics
  • Seguiment d'una ruta
  • Probes d'habilitat motora dirigides a dianes (punteria, per entendre'ns)
Les dones en canvi són millors en:
  • Velocitat perceptiva
  • Càlcul aritmètic
  • Fluidesa verbal
  • Recordar detalls singulars d'una ruta
  • Treballs manuals de precisió
Moltes d'aquestes aptituts s'han demostrat fisiològicament i no només mitjançant estudis poblacionals (tot i ser prou fiables aquests per si mateixos).

És evident que homes i dones tenen atributs diferents, però algú s'imaginava que això arribés a aquest nivell?